
Tot just començà la setmana que ja emprenguérem el viatge; aquest cop, vam travessar les fronteres per arribar a
Andorra. El ressò de la cobla es va poder sentir fins ben entrada la nit.

La setmana tirà endavant i en arribar a dissabte també vam arribar a
Els Prats de Rei. En acabar la missa la plaça es va omplir de gent (ja s’oloraven les ganes de saltar i ballar) de manera que es donà peu a la ballada de sardanes.

A la tarda, també en una placeta i envoltats de tots els balladors vàrem viure les sardanes a
Vilalleons! Tothom estava preparat, així que les rotllanes no van tardar gaire a sortir!
La setmana s’acabava i també les sardanes. El nostre darrer

destí va ser la
Seu d’Urgell on vam arribar espantats per la pluja que vam trobar durant l’anada. Tot i així, el sol se’ns va aliar i els carrers es vam omplir de gent: uns de més sorpresos amb la mirada curiosa, d’altres que gaudien només de mirar i un gran nombre de balladors que veiem saltar una vegada rere l’altra.
Sou los "putos" amos lucilús ! Records a tota la colla i que la Diada sigui el més lleugera possible. Ens hi veiem.
ResponEliminaMoltes gràcies Bernat!
ResponEliminaLa veritat és que aquestes dues setmanes toquem pràcticament cada dia (exagerant una mica...) i l'11 serà com cada any la data estrella...
Salut i records!