El nostre viatge comença tot sortint d’Agramunt; val a dir que ha estat un dels més agosarats de la temporada!
Dissabte:
CASTELLCIUTAT
Entre corba i corba ja s’entreveia la nostra primera parada: Castellciutat. Un cop tots reunits a la plaça començàrem la ballada. La rotllana augmentava a mesura que avançava la tarda i els salts cada vegada eren més alts! Com sempre, va ser un plaer tocar entre tanta il•lusió!
L’actuació arribava al seva fi, però la festa continuava a Castellciutat, de manera que després de netejar els instruments ens tocava fer uns quants quilòmetres més.
OLIANA
En arribar ja se sentia el cant de les gralles i els timbals. Mica en mica s’anaven apropant i una gran família de gegants, geganters i capgrossos molt ben acompanyada va començar un gran ball a la plaça on després s’haurien dansat les sardanes. Dic s’haurien dansat, si no fos perquè el cel cada vegada s’enfosquia més i un fort vent començava a remoure l’ambient. Sí, la famosa tempesta també ens va arribar, i de ple! Al cap d’un moment, ja estàvem tots amagats sota els porxos esperant l’amabilitat del sol per poder fer alguna sardaneta. Com que aquesta no va arribar, l’acte es va haver de suspendre a contracor dels organitzadors, músics, sardanistes, geganters... Va ser una llàstima...
Diumenge:
SARRAL
Deixem els Pirineus momentàniament per acostar-nos a Sarral, un poble que ens saluda entre les extenses vinyes de la Conca de Barberà.
Després de fer un cop d’ull a les diferents figures d’alabastre que regnen pel poble ens dirigírem al punt de la nostra actuació que estava del tot ocupat per les puntaires dels diferents pobles que constituïen la trobada. En finalitzar aquesta es va donar pas a les sardanes que van acabar amb el tradicional repicó sota la calorosa influència del sol.
SORT
Tot havent dinat reprenguérem la carretera per retrobar-nos amb les nostres enllorades muntanyes. Els efectes de la gran tempesta encara eren notoris a Sort ja que tenien el programa més apretat que mai! Així doncs, sense massa preàmbuls iniciàrem el nostre recital de sardanes amb un galop protagonitzat per la Colla Sardanista de Sort. Les rotllanes eren enormes i les unes s’anaven formant dins les altres. Tot i la joia de tocar per a un públic tant nombrós i un paisatge tant idíl•lic donàrem peu a l’actuació que ens succeïa i reprenguérem el nostre viatge, ara cap a casa.
Tot just començà la setmana que ja emprenguérem el viatge; aquest cop, vam travessar les fronteres per arribar a Andorra. El ressò de la cobla es va poder sentir fins ben entrada la nit.
La setmana tirà endavant i en arribar a dissabte també vam arribar a Els Prats de Rei. En acabar la missa la plaça es va omplir de gent (ja s’oloraven les ganes de saltar i ballar) de manera que es donà peu a la ballada de sardanes.
A la tarda, també en una placeta i envoltats de tots els balladors vàrem viure les sardanes a Vilalleons! Tothom estava preparat, així que les rotllanes no van tardar gaire a sortir!
destí va ser la Seu d’Urgell on vam arribar espantats per la pluja que vam trobar durant l’anada. Tot i així, el sol se’ns va aliar i els carrers es vam omplir de gent: uns de més sorpresos amb la mirada curiosa, d’altres que gaudien només de mirar i un gran nombre de balladors que veiem saltar una vegada rere l’altra.
