dijous, 24 de setembre del 2009

El final de les Festes Majors

Quan arribem a mig setembre estem a les escurrialles de les Festes Majors. En aquest cas nosaltres vam visitar la veïna població de Castellnou de Seana, on es va congregar molta gent. Davant de la llar de jubilats vam gaudir tots plegats de la música i de la dansa. Fins i tot, es va oferir als assitents un refrigeri que a alguns ens va treure la gana del dinar de bo que era!

A la tarda vam participar en l'aplec de Bellpuig, on el mutatge és fer un concertet "improvitzat" tocant dues sardanes dins del teatre per continuar posteriorment a l'exterior l'aplec convencional. Ens sap greu trobar-nos en situacions com les d'aquest dia, ja que l'aplec començava a les 5 de la tarda i la organització no va estar a l'alçada d'altres aplecs en els que ens conviden. Es una llàstima que les situacions no siguin favorables en aquest aspecte, tot i que de cap manera intencionades, esperem que en un futur es tingui la consideració oportuna a la formació, ja que l'aplec en si va ser correcte, i l'assitència de públic no va estar malament. Estem segurs que la bona fe dels soferts organitzadors posaran mà a l'assumpte i tot quedarà en una mera anècdota.

Una salutació a tothom

Saltejant 2 - I la diada què?

El dia 11 de setembre d'enguany va ser mogudet, com ja va sent habitual. Al matí la ofrena floral obligada a la plaça 11 de setembre de la nostra vila d'Agramunt, a les 12.00 amb assitència de totes les entitats, polítics i públic en general. Ens van demanar que interpretéssim uns segadors que es poguéssin cantar, i així ho vam fer. Seguidament, a la 1 del migdia a la Plaça del Mercadal, vam fer les sardanes de rigor i vam insistir amb els segadors.

Després de dinar vam enfilar ràpidament cap a la població de Sort, on ens permeten fer les sardanes a les 17 de la tarda, una hora abans de lo que ells voldrien, per que la gent, en aquesta hora encara fa la migdiada. Mitja horeta després de començar la plaça ja estava a vessar de gent i curiosos i l'associació sardanista de Sort feia estona que ballava. Ens encanta anar tant lluny i que ens rebin tant be.

Al vespre, i gairebé tornant cap a casa, vam fer la darrera de les actuacions de la diada a Tremp. La pluja ens va fer la guitza i ens vam haver d'aixoplugar en un pabelló, que, per sort, no estava ocupat (encara) per l'orquestra del ball de nit, ja que per aquestes dates Tremp celebra la seva Festa Major. El public assitent, escàs al començament (per la pluja), van començar a ballar des de la primera sardana, i abans de fer la tercera l'ambient ja estava caldejat. una diada complerta!

Una salutació a tothom.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Saltejant


10.09.09
Enmig del passeig i sobre la gespa vam iniciar la ballada de sardanes a
Sallent.
Rodejats per un cercle de cadires blanques que s’anava buidant a mesura que avançava la tocada per omplir les rotllanes, vam interpretar les sis sardanes de deu tirades que ens van demanar amb algun punt de més i tot!


20.09.09
Quatre cobles vam omplir l’escenari dins l’aplec de Lleida enguany. Al matí la Cobla Contemporània, la Bellpuig Cobla i la Municipal de Lleida van alternar sardanes fins a l’hora de dinar. Després de que balladors i músics carregessin piles, vam arribar la Jovenívola d’Agramunt tot inaugurant la sessió de la tarda i acomiadant-nos de la Cobla Lleida. De les cinc a aproximadament les deu vam poder gaudir de les sardanes interpretades per les tres cobles amb el característic toc humorístic de la Contemporània a més de presenciar un emotiu homenatge.

A reveure!

dilluns, 21 de setembre del 2009

Dolors Ricart - Esteve Molero

Doncs be, com a primícia, aprofitem la potència del Blog per anunciar, de manera oficial, que d'aquí a unes hores, la Cobla Jovenívola d'Agramunt comença un nou curs canviant de director. Aquest serà, ni més i menys, que Esteve Molero. Reconegut músic, arrangista, compositor, i muntador d'infinitat de mogudes sempre amanides amb música (i de la bona) es farà càrrec de la direcció musical de l'entitat d'Agramunt amb el primer objectiu d'oferir un concert de Santa Cecília (22 de novembre, Agramunt) de mudar. Seguirem informant, però, per conéixer una mica més el nostre director nou de trinca podeu clickar a la opció "Videos" del menú de l'esquerra i veure'l al programa Nydia, on ens ensenya un dels seus projectes.

Agraïm públicament el titànic esforç de la que va ser la nostra directora de la temporada passada, la Dolors Ricart, a la que continuem tenint com a professional de la música i amiga, i a la que li enviem una afectuosa abraçada i li desitgem sort en aquesta nova carrera de la maternitat. Gràcies Dolors! Ens veiem per Agramunt!

Entre setmana

Si alguna cosa tenen de peculiar els mesos d'agost i setembre és que hi ha un munt de Festes Majors repartides. Nosaltres vam tenir el goig de participar en la de Borges Blanques, en una ballada que es va organitzar al Parc del Terrall el dilluns 7 de setembre. Feia molt bon temps, molt sol, però sota els frondosos arbres del parc la gent s'hi va aplegar de valent.


El dimarts dia 8 de setembre vam participar, com tots els 8 de setembre del món, en una ballada a la Rambla de Tremp. Els balladors sempre es posen en una cruïlla que hi ha al mig del passeig i sempre hi ha un cotxe despistat que vol passar pel mig, però com que és Festa Major no hi ha cap problema, jejeje. Una salutació als companys de Tremp, també

Una salutació a tothom

Sardanes per Catalunya

Tot tocant sardanes vam estrenar el primer cap de setmana de setembre. La nostra primera cita va ser Soses on a més de les sardanes sota la glorieta i un cel de sanefes blaves, vam dur a terme una processó pels carrers de la vila tot acompanyant a la gent del poble.

La següent tocada ens tornava a Agramunt. Mare de gairebé tots el membres de la cobla, va acollir un cop més balladors i músics tot lluint una plaça plena de punta a punta.

L’últim indret que vam visitar durant el cap de setmana va ser Garcia. Acollits en una catifa de gespa, un bon escenari i un gran nombre de balladors, vam formar part de l’aplec juntament amb la Cobla Reus Jove.
Ja tenim ganes de repetir!

dilluns, 14 de setembre del 2009

Castelldans, o les festes majors de poble - 2 setembre

Totes les viles de catalunya, entre agost i setembre celebren la festa major. Imaginem que hi ha poblacions que posen la seva Festa Major en altres dates, però durant aquestos dos mesos la presència d'orquestres i cobles a les viles i poblets de catalunya és, si més no, intens. Castelldans ens va convidar a participar de la seva Festa Major participant amb una missa, una mica de processó i unes sardanes a la plaça. D'ambient sardanista n'hi havia més aviat poc, tot i que les xicotes del poble van insistir a que les guiéssim en els curts i llargs de les nostres sardanes, però la festa era palesa principalment a la cara (als ulls) de tota la jovenalla, que imaginem participàren dels actes del dia anterior. Ens agrada veure com són els pobles, més que les ciutats, les que es neguen a perdre la tracició i la festa que ofereix una cobla i es neguen a no fer sardanes per la Festa Major. Un aplaudiment per ells.

Santuari de Pinós - 1 de setembre

Al centre de Catalunya (però centre, CENTRE) anys enrera es feia una ballada de sardanes tot sortint de missa. Aquesta fou una costum que es perdé i que ara el Jordi Casellas vol recuperar. Sempre és el dia 1 de setembre, i sigui el dia que sigui (entre setmana o cap de setmana) es celebra una ballada de sardanes al preciós paratge del Santuari. Us recomanem tenir aquesta data en compte també per intentar fer més quorum, ja que malauradament hi ha pocs balladors. Però ho aixecarem!

dissabte, 12 de setembre del 2009

Festa Major de Balàfia - 23 d'agost

A Balàfia hi tenim molts amics, començant per la Teresa o el Josep Maria i acabant amb el Toni o el mateix Manolo, tots plegats molt preocupats per a que aquesta diada de Festa Major acabés el millor possible. Per be de tots, es veu que el dia va ser un èxit, amb un munt d'activitats programades per a tots els públics i durant tot el dia. A la tarda, els castells es van retardar, i la ballada va haver de començar una mica tard... El problema pels balladors és que els sabia greu no complir una mica més fidelment els horaris, per que venia gent de fora; pels músics el problema va ser que vam acabar la ballada gairebé a les fosques i no véiem les notes a lloc! Un marc preciós, una plaça immensa que mai no es veu plena, canalla per tot arreu, famílies de Festa Major... un cap de setmana entranyable entre amics, de Festa!

Que coi País Petit: Catalunya és GRAN!

El dia 22 d'Agost ens van contractar per amenitzar la Festa Major de l'Espluga Calba. En una placeta als peus del castell vam fer sardanes, obsequiant als fervents balladors (un dels quals pràcticament sempre està a tots els aplecs i ballades des de que tenim memòria) amb la sardana Obligada de dues tenores Xerinola, interpretada interpretada pels nostres mestres Jordi Guixé i Abel Roig... Aquells balladors no tocaven a terra. Entre aquesta petita joia i el programàs del dia, tots vam quedar contents.

Al vespre..., més aviat a la nit... bé, sent sincers, a la matinada, a les 00.30 del diumenge començàvem la ballada a la població tarragonina de l'Arboç. Una costum una mica rara de posar aquest tipus de música/dança a altes hores de la matinada sense ser un aplec a la qual ens va agradar de participar. Els balladors, no molt nombrosos però fidels i actius, es posaven al final de la plaça, molt lluny de nosaltres, i no crec pas que toquem tant fort... però be, la qüestió és fer Festa Major, i per això érem allà. Tots plegats vam marxar satisfets de la ballada.

Aigua!!

El diumenge 16 d'agost l'aigua va arribar! A La Seu d'Urgell tenien preparada la plaça de Josep de Calassanç (escriure aquest cognom sempre ha estat un enigma), una de les places amb millor sonoritat de Catalunya per a la música de cobla (amb el permís de la plaça Mercadal d'Agramunt, és clar...) i va resultar que ens va ploure. A ña Seu, però, estan preparats per aquest tipus de contingencies i ens van ubicar sota els porxos del Carrer Major, on la cobla es va convertir en un tro i els balladors, un cop va parar de ploure, van sortir a ballar a peu de carrer. Visca la seu d'Urgell!!

MOooolta feina a fer!

Ara, un cop passada la diada intentarem posar al dia el nostre bloc, per a que pogueu seguir les nostres aventures sardanístiques!

Gràcies per la paciència. Un cop sobrepassada la Diada posarem fil a l'agulla

Una salutació a tothom!